Hu‐Song, filòsof d'orient, va explicar als seus deixebles la següent història:

Diverses persones havien quedat tancades per error en una fosca caverna on quasi no s'hi veien. Va passar algun temps, i una d'elles va aconseguir encendre una petita teia. Però la llum que donava era tan tènue que tot i així no es veia res.  Se li va ocórrer que amb la seva llum podia ajudar que cadascú encengués la seva pròpia teia i així, compartint la flama amb tots i totes, la caverna s'il·luminés”.

Un dels deixebles va preguntar a Hu‐Song: “Què ens ensenya, mestre, aquest relat?”

Hu‐Song va contestar:
“Ens ensenya que la nostra llum continua sent foscor si no la compartim amb els altres. I també ens diu que quan compartim la nostra llum no perd força, sinó al contrari, creix. Compartir ens enriqueix en lloc de fer-nos més pobres... Els moments més feliços són aquells que hem pogut compartir”.

Que Déu ens doni sempre la llum per il·luminar tots els que passin pel nostre costat. Si una espelma encén una altra, poden arribar a brillar milers d'elles.