Els dos amics i l'os

Una vegada anaven dos amics pel bosc, quan de cop i volta els surt un os. Els dos amics espantats comencen a córrer. Un dels amics fa un salt i puja a un arbre per tal de salvar la seva pell. L'altre, que era més petit, també corre però ensopega i es queda al terra fent-se el mort.

L'os al veure'l, s'acosta i comença a olorar-lo, a tocar-lo, l’examina. Al veure que no es movia i que gairebé no respirava marxa. Per fi marxa rondinant i dient-se dintre seu:

“Aquest està tan mort com el meu besavi”.

Llavors l'amic, que ho veia tot des de l'arbre, baixa, s'acosta al seu amic i presumint de la seva amistat li diu:

"Mira amb aquest pal i aquesta pedra estava disposat a donar-li en el cap si t'hagués fet alguna cosa. L'important és que ha marxat. Però vull preguntar-te una cosa. Digues-me què és el que t'ha dit l'os a cau d'orella? Perquè m'ha semblat que et murmurava alguna cosa abans de marxar."

L'altre li respon: "Doncs ara t'ho diré... Mira m'ha dit només una cosa: aparta la teva amistat de la persona que, si et veu en risc, no t'ajuda i t'abandona”.